| ||||
Tipus | campanya militar ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Part de | conflicte kurdoiraquià ![]() | |||
Interval de temps | 1986 - 1989 ![]() | |||
Data | 1986 ![]() | |||
Localització | Iraq ![]() | |||
Participant | Saddam Hussein Ali Hassan al-Majid República de l'Iraq Partit Democràtic del Kurdistan Unió Patriòtica del Kurdistan Izzat Ibrahim al-Douri (en) ![]() Sultan Hashim Ahmad al-Tai (en) ![]() Hussein Rashid al-Tikriti (en) ![]() Farhan Jubouri (en) ![]() Saber Abdel Aziz al-Douri (en) ![]() Taher Tawfiq al-Ani (en) ![]() Wafiq al-Samarrai (en) ![]() Masud Barzani ![]() | |||
Morts | mínim 50.000 màxim 180.000 ![]() | |||
El genocidi d'al-Anfal, també conegut com Operació a el-Anfal (en àrab: حملة الأنفال), Genocidi Kurd, [1] Campanya d'al-Anfal o simplement Anfal, va ser una campanya[2] contra la població kurda (i altres poblacions no àrabs) al nord de l'Iraq, liderat pel règim baasista de Saddam Hussein i dirigit per Ali Hassan al-Majid en les etapes finals de la guerra entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988). La campanya pren el seu nom de la Sura al-Anfal al Alcorà (llibre sagrat de l'islam), que va ser el nom clau usat pel règim baasista per a una sèrie d'atacs sistemàtics contra el poble kurd al nord d'Iraq, entre els anys 1986 i 1989. La campanya es va dirigir també contra altres comunitats minoritàries del país incloent assiris, xabaks, iazidis, jueus, mandeus i turcmans.[3] S'estima que entre 50.000 i 182.000 persones van ser assassinades.
Suècia, Noruega i el Regne Unit reconeixen oficialment la campanya al-Anfal com a genocidi.[4] El 5 de desembre de 2012, el parlament suec (Riksdag) va aprovar una resolució per part del Partit Verd per reconèixer oficialment la campanya com a genocidi. La resolució va ser aprovada per tots els 349 membres del parlament.[5] El 28 de febrer de 2013 la Cambra dels Comuns del Parlament britànic va reconèixer formalment el genocidi Anfal.[6]